Més de 300 persones han assistit a la inauguració del nou cicle “Què pensa...?”. Una sèrie d’entrevistes en profunditat per conèixer a fons persones significades en diversos àmbits (cultura, comunicació, empresa, política, recerca, esports, etc.) que s'aniran desenvolupant al llarg dels diversos mesos. El diputat del Parlament de Catalunya, David Fernàndez, ha estat el convidat d'aquest primer acte del cicle, que ha rebut una molt bona acollida. 

El filòsof i músic, Bernat Dedéu, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, ha obert l'acte contextualitzant el cicle, presentant detalladament, i amb tocs d'ironia, la biografia del convidat, per donar pas a l'entrevista  a duo, per part de Gemma Galdon, doctora en Polítiques Públiques de la UB, i Ignacio Martín Blanco, periodista i politòleg.

La conversa s'ha estructurat al voltant de quatre blocs temàtics: crisi econòmica i actualitat social; l'àmbit nacional i la consulta; aspectes ètics i morals de la política; i la CUP i la seva ideologia.

El representant de la CUP, David Fernàndez, ha respòs als diversos blocs amb certa timidesa i veu tènue, però amb un discurs contundent, fluït i estructurat, davant d'un públic entregat que ha aplaudit en diverses ocasions les seves intervencions.

Crisi econòmica, actualitat social i Unió Europea

Qüestionat per Martín Blanco sobre si la "dació en pagament universal és subvencionar injustament a deutors imprudents", David Fernàndez ha subratllat que no s'ha rescatat a les classes mitjanes sinó que el problema actual és que encara s'està beneficiant a la banca, a qui ha apuntat com una de les causants de la bombolla immobiliària. I és que, segons Fernàndez, la banca ha guanyat 169.000 milions d'euros nets amb la bombolla immobiliària i s'hi ha injectat 40.000 milions durant els 6 anys de crisi, 36.000 dels quals es reconeix que no recuperarem, i ara, ha afegit, continua guanyant milions especulant amb el deute espanyol.

A més, ha alertat, que la crisi està desfigurant la classe mitjana, ofegant-la amb càrregues fiscals desiguals, i s'està desembocant en una societat injusta i desigual. Les classes mitjanes ja han pagat la crisi tenint en compte que s'ha rescatat amb diners públics un frau privat. Una culpa que no només recau en la banca, sinó també en la classes política que ha legislat permetent aquests abusos, ha matisat. La crisi no l'han de pagar les classes mitjanes, sinó qui s'ha enriquit abans i després de la crisi, ha afirmat Fernández. "El que és un frau i reprovable és que quan no puguis pagar la hipoteca hagis de tornar les claus de casa i et quedis amb el deute", ha sentenciat el diputat.

Sobre el diagnòstic de la crisi, a petició de Gemma Galdón, el representant de la CUP ha situat l'origen de la crisi en les "subprime" nord-americanes i la bombolla imobiliària, ha explicitat que ha provocat un 25% d'atur, 150.000 desnonats als països catalans als darrers 5 anys i un 30% a les portes de l'exclusió social, i ha subratllat que és una "crisi de model". Per aquest motiu, ha proposat impulsar un model post capitalista, allunyat de l'economia especulativa i financialitzada, en favor de l'economia productiva amb un model amb tres potes fonamentals: 1) Un sector públic que garanteix i protegeix drets fonamentals universals com ara cultura, educació, sanitat i pensions. 2) Un sector cooperatiu amb una economia social i solidària (1.000 milions de persones, el 20% de la humanitat està vinculada al fet cooperatiu) i 3) Un tercer sector d'economia privada i de mercat regulat perquè "el mercat sense regular és com deixar Herodes en un parc infantil”.

Pel que fa a les polítiques d'austeritat, en resposta a Nacho Martín, Fernàndez ha exposat que l'austeritat pel que fa a la micropolítica és un valor del cooperativisme, la prevenció i la previsió, "amb poc es pot fer molt", ha destacat. Pel que fa a nivell macroeconòmic, ha admès que "l'endeutament embogit" que ha estat molt negatiu i que en la lògica de la financialització de la crisi hi ha hagut consignes i col·locacions de productes que han induït deliberadament al sobre endeutament familiar. Però ha subratllat que també s'ha demanar responsabilitats a les autoritats i, com a exemple, a anunciat que "la Generalitat té pagaments compromesos fins l'any 2108". El drama, ha reiterat, és que "la crisi la pagui qui no l'ha provocada" i ha admès que "l'austeritat que era l'antídot, ara és el verí". Fernàndez ha defensat l'austeritat "com a valor ètic i pràctica quotidiana" però "un no rotund a l'austeritat com a imposició neoliberal". I és que, ha alertat el diputat, "s'està produint una situació d'acumulació per despossessió on els de baix estan transferint permanentment rendes als de dalt".

Sobre la Unió Europea, el representant de la CUP ha declarat que "és una màquina de guerra neoliberal" que, per exemple, "ha deixat Grècia fora del sistema", i que permet una política de fronteres "de racisme d'estat", anomenada "Frontex". "Renunciar a Europa no és perdre per incompareixença?" ha qüestionat Gemma Galdon. "Una oposició a la Unió Europea, no significa que sigui necessari impulsar un projecte europeu alternatiu", ha precisat. "S'està plantejant un relat alternatiu, sobretot pel que fa als pobles del sud d'Europa castigats per la deutecràcia" ha explicitat. A més, diferenciat entre la UE i Europa, subratllant la bona relació i contactes constants que hi ha entre la xarxa de cooperatives a tot Europa. I ha afegit, que a part d'Europa, "cal mirar al sud i contribuir a aconseguir una àrea mediterrània en pau" i fugir de la xenofòbia i combatre l'auge ultradretà. I ha alertat que "nosaltres votem cada 5 anys el Parlament Europeu però els mercats voten cada dia".

Catalunya, el model de país i la consulta

"Quina és la diferència entre solidaritat i espoli?", ha preguntat Gemma Galdon. Un debat que Fernàndez ha titllat "d'absolutament apassionat, perquè trenca els tòpics del blanc i negre". Ha exposat que és contrari a l'eslògan "Espanya ens roba" i ha afegit que si de cas "Ens roba a tothom". Segons el diputat, les "elits extractives han extorquit a tothom a Catalunya, i a la resta de classes populars de l'Estat espanyol". I ha proposat com a model "aportar el 5% de la fiscalitat", basat en el principi federal d'ordinalitat alemany. Però ha advertit que "la llibertat política del poble de Catalunya no és una balança fiscal". De tota manera, reconeix que Catalunya pateix un tracte fiscal injust, "per finançar AVEs sense passatgers, autopistes sense cotxes i aeroports sense avions", i també que la Unió Europea participa de l'espoli, la deutecràcia, que "ens manlleva només amb interessos 2077 milions d'euros" així com l'espoli intern català, amb un frau fiscal intern molt elevat. I ha assegurat que "la solidaritat és una obligació moral no una obligació jurídica en absència de sobirania política". "Aquells que aporten, no han de quedar per sota del que han aportat", ha defensat. David Fernàndez ha precisat que "no acceptarem un pacte fiscal amb l'Estat" però si un "pacte d'entesa i de suport mutu amb la resta de pobles de l'Estat".

"Cal buscar una solució d'entesa entre els ciutadans de Catalunya i la resta d'Espanya?", ha plantejat Ignacio Martín. El representant de la CUP ha exposat que "no estan per aixecar fronteres sinó per trencar-les, perquè el seu marc són els Països Catalans" i que els que es vol transformar són les fronteres imposades. "No combatem contra cap poble i cap cultura", ha afirmat. Considera que l'Estat espanyol és "poc democràtic, una estructura de poder i imposició". Però ha subratllat que Catalunya "és el país d'Espriu i Carmen Amaya" i no pensa trencat cap vincle amb la resta de pobles d'Espanya. "El conflicte és amb l'Estat espanyol, no hem cap cultura" ha remarcat.  

Sobre la qualitat democràtica de l'Estat, el diputat ha recordat casos com el tancament d'Egunkaria, i múltiples irregularitats que posen en dubte la cultura democràtica real de l'Estat espanyol, com ara que "l'Estatut de Catalunya és fruit de la imposició d'un tribunal que no accepta la lliure expressió política d'aquest poble". Reconeix que la percepció espanyola és preguntar-se "perquè volen marxar els catalans si estem en una democràcia lliure" però, segons Fernàndez, "és una Espanya de poder financer, a la deriva, d'èlits extractives". I ha admès que les elits catalanes lluiten per evitar la independència de Catalunya. A més, ha exposat que "és difícil ser federalista quan a l'altra banda no hi ha ningú federalista" i que "un dels esgotaments del règim és que no té cap proposta".

Pel que fa a l'anàlisi de la situació actual el representant de la CUP ha plantejat el següent escenari: "Estem en un atzucac. Si el president Mas renuncia a la consulta es suïcida políticament. Si Rajoy l'accepta és suïcida políticament". I és que segons el diputat del Parlament de Catalunya, David Fernàndez, actualment la legalitat s'utilitza com a excusa per impedir la lliure expressió política del poble català, la justícia per negar un debat polític, però "el conflicte que tenim avui és polític, no jurídic, és un conflicte de sobiranies". "Quan diuen la llei no ho permet, volen dir no ens dona la gana" i ha afegit que no pot s'utilitzi la llei per oprimir la llibertat d'un poble.

El moment polític actual que és el més obert durant els darrers 34 anys, quan les elits van acordar un règim i van privatitzar la participació política, ha apuntat. "El procés sobiranista català té un punt de revolta antioligàrquica", ha subratllat. I ha recordat el discurs de Salvador Seguí, l'any 1919, a l'Ateneu de Madrid: "Estimats companys tingueu la certesa que si algun dia es planteja seriosament la llibertat nacional i el redreçament de Catalunya els primers i els únics que s'hi oposin obertament seran Foment Nacional del Treball i la Lliga Regionalista". "És el mateix que passa avui, Millet i els seus 400", ha remarcat. Cal un canvi profund, "no anem a pujar una bandera i a pujar-ne una altra" ha resumit.

David Fernàndez ha detallat que "ens volem independitzat de tres coses: de l'Estat espanyol com a estructura de poder i de imposició", dels mercats financers que ens fan la vida impossible i de les nostres pròpies elits i oligarquies, amb les quals tenim uns quants comptes pendents per saldar", que és fer-los fora. I ha remarcat que tant la dreta neoliberal com l'esquerra anticapitalista estan d'acord amb que "el futur d'aquest país el decidirà la seva gent".

El representant de la CUP ha citat a Joaquim Maurin i Julià per detallà com serà el procés d'emancipació nacional: "una primera fase monitoritzada per una part de les elits, una segona fase amb institucions polítiques comunes amb una entrada de la menestralia i finalment una tercera fase amb protagonisme de les classes populars". I ha reconegut que és un procés que genera certes contradiccions però ha ironitzat que "menys de 5 contradiccions a la vida és dogma".

Gemma Galdon ha insistit en preguntar "si el procés és per aconseguir la independència o la revolució". Qüestió a la que Fernàndez ha respòs assegurant que "per la CUP és indissociable la qüestió social i la nacional, que han d'avançar conjuntament" i que cal "socialitzar la qüestió nacional i nacionalitzar la qüestió social" i ha argumentat que "un altre país amb les mateixes injustícies socials no seria un país lliure". Segons el diputat, "independència és el lema per canviar-ho tot" i retornar el país als seus legítims propietaris que és el poble."Retornar la democràcia a la democràcia, ha reiterat. I ha precisat que "la independència és estratègica perquè ens dota dels millors instruments polítics per poder fer la revolució social".

Nacho Martín Blanco, per la seva banda, li ha preguntat si considera el cas del Canadà com un model a seguir. Per David Fernàndez una cosa és explorar les experiències internacionals recents com ara el Quebec o Escòcia, però que Catalunya "busca un model propi" i ha anunciat que amb "un referèndum en tindrem prou i es guanyarà per amplies majories" però ha advertit que l'única forma de saber-ho és votant.

Aspectes ètics i morals de la política

"Què pensa de la llei de l'avortament que es planteja?", li ha preguntat Nacho Martín Blanco, i en segon lloc, sobre haver titllat de "Gàngster" a Rodrigo Rato li ha etzibat si "no creu que és més gàngster Otegi", que representa a un grup terrorista. Pel que fa a la primera qüestió, David Fernàndez ha comentat que el PP, a diferència de la legislatura 2004 que es va centrar en temes econòmics, s'ha centrat en la "batalla ideològica: amb la llei de seguretat ciutadana de Fernàndez Díaz, llei Wert ("espanyolitzar als nens catalans") i la llei Gallardón, que és un retorn als anys quaranta i a la llei nacional catòlica contra les dones". Pel que fa al gest contra Rato, ha precisat que "va ser criticat des de dalt per les elits, pels portaveus dels partits polítics i responsables econòmics que van veure que 'algun dia me la tiraran a mi'" mentre que per baix, segons les enquestes dels principals diaris, va rebre un 95% de suport. I ha argumentat que "va ser un gest simbòlic contra l'arrogància del poder, les elits extractives i, en definitiva, contra els lladres". Pel que fa a les víctimies, ha exposat que va la CUP reconeix a totes les víctimes tant les del terrorisme de ETA com del terrorisme d'Estat, però no comparteix la "tesi garzonita del tot és ETA" que s'està aplicant als diversos moviments socials.

Sobre els mitjans de comunicació catalans, David Fernàndez ha exposat que la seva màxima és "opinem dels mitjans de comunicació el que opinem dels seus consells d'administració" i no comparteix que el tractament mediàtic del procés no s'obri a tots els debats socials i econòmics que hi ha. L'Estat controla els mitjans públics i els privats responen als interessos del seu amo, per aquest motiu, ha afirmat que "entre la paret del mercat i l'espasa de l'Estat, fan falta mitjans socials que responguin a interessos de la majoria" i que revitalitzin el protagonisme social. I ha citat Ramon Barnils per recordar que: "els exèrcits del segle XXI seran els mitjans de comunicació".

La CUP i la seva ideologia

Gemma Galdon li ha preguntat sobre la importància del model assembleari, la democràcia directa i la rotació biennal, i li ha qüestionat per què no es pot permetre professionalitzar un polític que ha demostrat la seva vàlua?. Segons el diputat de la CUP, s'ha optat per aquest model a causa del cicle que hem viscut, "el descrèdit de la política se l'han guanyat a pols", i fruit d'un anhel de canvi de model i contra "la privatització de la política que va suposar la transició", deixant de banda els moviments socials. Per això, afegeix, les condicions devastadores amb les quals ha quedat la política "obliguen a nous mecanismes", tant personals (sou reduït i temporalitat) com de partit. I ha presentat una visió molt més generosa del que és la política, sense recloure-la al Parlament, "perquè es fa a tot arreu, al carrer, al barri, a l'Escola".

Des del seu punt de vista, les perspectivies de futur és la cohabitació entre la democràcia directe, del teixit associatiu, la democràcia participativa en model de país i la democràcia representativa, per a gestionar l'espai comú. Hi ha una crisi de valors profunda que ha viscut la societat, ha analitzat, "pel consumisme compulsiu, l'hedonisme, voler-ho tot a canvi de res". I ha subratllat que "el problema no és el que fa una minoria, sinó que el problema i la solució és el que fa la majoria, amb la seva indolència o amb la seva exigència, activant-se o sotmetent-se". 

Pel que fa al balanç de l'acció política de la CUP, ha comentat que "s'aprèn molt més de l'autocrítica que de l'afalac i ha subratllat que personalment ha arribat allà on volia, proposant més coses i visualitzant més alternatives" i pel que fa als aspectes positius "gràcies a la comissió de caixes Narcís Serra i Alfons Todó, Caixa Laietana i Penedès estan imputats per la fiscalia" i haver estat un bon instrument de transmissions de moviments socials i adonar-se com el sistema s'autoprotegeix i s'autobloca als futurs canvis.

L'acte ha finalitzat amb un qüestionari de deu preguntes breus de caire personal a càrrec de Bernat Dedéu.