RSS

Quins límits per a les manipulacions genètiques?

“És impossible establir consensos del que és èticament acceptable en un món global”

Salvador Macip, Professor de Biologia Molecular i Cel·lular a la Universitat de Leicester, va respondre a la pregunta de quins límits ètics hi ha d’haver per a les manipulacions genètiques, amb més preguntes: “Si anem al metge i ens assegura que pot manipular els gens del nostre fill per aconseguir que sigui immune al càncer, quants de vosaltres aixecaríeu el dit? I si la manipulació és perquè sigui més intel·ligent? I si és perquè sigui més alt i tingui els ulls blaus?” D’aquesta manera Macip va fer palesa la dificultat de posar límits ètics a les manipulacions dels gens durant el darrer debat del cicle Futur(s), organitzat per l’Obra Social “la Caixa” i l’Ateneu Barcelonès que, amb el títol de “Quins límits a les manipulacions genètiques”, es va celebrar el passat 24 de novembre al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”. L’acompanyaven a la taula  Núria Terribas, advocada i directora de la Fundació Víctor Grífols,  i el periodista i professor de la UAB Lluís Reales, com a moderador. “Cada grup social i cultural, cada país ha de saber quin és el seu límit”, va concloure Macip que considera que no es pot generalitzar.

Núria Terribas va voler diferenciar la moral de l’ètica. “La primera és el que ens diu què hem de fer mentre que la segona tracta el tema més a fons, es pregunta els perquès, i la construïm més enllà dels nostres valors morals”. Per aquesta advocada “és impossible establir consensos del que és èticament acceptable en un món global” tot i que “a Europa hem aconseguit un conveni de bioètica i drets humans que han consensuat països com Espanya, però no Alemanya ni Regne Unit”. Perquè “hi ha un substrat cultural a cada país que es trasllada al marc regulador” i cada Estat té una normativa que indica què es pot fer i què no. Malgrat això, “hi ha altres països que opten per no legislar, com la Xina, i es converteixen en paraïsos”, va assegurar Terribas que, de nou, va recordar que, per exemple, “l’ètica xinesa no té res a veure amb l’europea”, i que, per tant, un consens global és molt difícil.

En aquest sentit, Macip va afegir un nou element de regulació, “els propis científics que som els primers en autoregular-nos”, i va posar l’exemple del desenvolupament de la tècnica anomenada CRISPR / Cas9: “S’han descobert eines per anar a un gen, treure’n un trosset i posar-n’hi un altre, i ara ja podem usar-lo en humans”. I en aquest cas, per a Terribas la pregunta clau és, “aquest canvi de gens, sabem quina evolució posterior tindrà?”. Un interrogant al que Macip va haver de respondre amb un no rotund i va defensar que “quan juguem amb els gens humans no ens podem permetre errors”.

Terribas va apuntar que, en el cas de la manipulació dels gens, “intervenim sobre la vida del que ha de néixer a priori” i va defensar que pugui haver-hi manipulació en el cas d’escollir el sexe del nadó, per exemple, si aquest és un factor clau pel desenvolupament d’una malaltia. “Ara la línia vermella la marquen aquells casos en els que s’hagi d’evitar un perjudici per aquell que ha de néixer”, va defensar l’advocada, “però això pot canviar, i qui ho ha de fer? Els legisladors”. Però tot i així, “pot escollir el legislador o aquestes reformes s’haurien de fer en el marc d’un debat social en el qual ens preguntem si la gent entén el que els preguntem, si se’ls ha de demanar criteri o opinió i si, finalment, se’ls fa cas?”. En la mateixa línia, Macip va defensar que “no crec que els científics ni els polítics hagin de prendre la decisió, sinó la societat en conjunt”.

I en aquest context, Terribas va afirmar que “Europa ha fet un retrocés en els valors ètics en la recerca, perquè les multinacionals no volen perdre pistonada, especialment en nous fàrmacs, per exemple. I quan Europa s’ha dotat d’un marc regulador correcte des del punt de vista ètic per fer recerca, ha vist com aquestes grans corporacions s’instal•laven a altres continents i aquí a Europa s’ha perdut nivell en investigació”. Davant d’aquest fet, “Europa ha rebaixat el nivell de regulació en comptes de mantenir els seus criteris, la qual cosa és un error. El control ètic de la recerca a Europa té arrels històriques però ha pogut més el poder econòmic”, va explicar l’advocada. “Europa en això hauria de marcar la diferència i mantenir-se en els seus criteris ètics”, va concloure.

Data: 

24/11/2016 - 19:00

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social "La Caixa"

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Ateneu al dia

Registra't al butlletí electrònic de l'Ateneu