Infermeres voluntàries de les Brigades Internacionals. El cas de la Clínica Militar de Vic. A càrrec de Cinta Sadurní Bassols, professora agregada Universitat de Vic

La Guerra Civil (GC) va ser un conflicte bèl·lic amb repercussions internacionals al representar un enfrontament entre la democràcia i els moviments de dretes i feixistes que anaven en augment a Europa i als Estat Units.

Tot i la signatura del Pacte de no intervenció (agost de 1936) per part de 27 països europeus, entre ells Alemanya, Itàlia i Portugal, aquests tres països van ajudar des de l’inici als sollevats i això va afavorir l’acostament del Govern de la II República a la URSS i a Mèxic i la creació de les Brigades Internacionals (BI) a l’octubre de 1936, tot i les reticències.

Molt aviat els responsables de les BI van veure la necessitat de disposar d’un servei sanitari propi. Diferents circumstàncies ho van afavorir, entre elles l’evolució de la guerra, la necessitat de control i millora de la comunicació entre els ferits i el personal sanitari i el repte de disminuir la taxa de mortalitat dels voluntaris ferits. El Servei Sanitari Internacional (SSI) es va començar a organitzar el novembre de 1936 i va situar la seva base a Albacete. A partir del setembre de 1937 hi va haver una reorganització d’aquest servei, creant-se dues seccions: l’Ajuda Mèdica Estrangera amb seu a Barcelona i el Servei Sanitari de la Base amb seu a Albacete. A partir de l’abril del 1938, quan la majoria d’efectius i de ferits, malalts i personal sanitari van arriba a Catalunya aquestes dues seccions pràcticament no es diferenciaven. L’activitat d’aquest servei es va donar per acabada el desembre de 1938.

Va ser el trasllat dels ferits i de personal sanitari del SSI cap a Catalunya el que va precipitar l’organització d’hospitals de rereguarda a diferents pobles i ciutats del nostre país, entre ells Mataró, Vic, Farners de la Selva, Moià i s’Agaró.

Cinta Sadurní Bassosen en la seva tesi doctoral, titulada “Infermeres de les Brigades Internacionals destinades a l’Hospital Internacional de Vic: Humanisme i compromís polític (abril 1938-gener 1939)”, centrada en 95 infermeres, entre estrangeres i espanyoles, va poder fer un retrat d’algunes de les seves característiques sociodemogràfiques i comprendre les seva activitat assistencial, docent i gestora, així com el caràcter paradigmàtic d’aquesta institució pel que fa a l’organització i el funcionament dels hospitals de la rereguarda del SSI.

L’activitat gestora d’aquestes infermeres es va centrar en l’organització del personal d’infermeria com a base per millorar les atencions als ferits. Totes aquestes funcions no es poden desvincular del compromís i la lluita antifeixista de moltes d’aquestes infermeres voluntàries de les BI, cosa que va tenir conseqüències quan van marxar d’Espanya. Mentre que per algunes el silenci i l’oblit, obligat o volgut, van ser imprescindibles per la seva supervivència i la de les seves famílies, per d’altres la seva història va continuar amb la lluita antifeixista, primer a la II Guerra Mundial i després a favor del drets humans i/o civils.

Inscripció prèvia obligatòria a: amicsdelahistoria2015@gmail.com

Més informació al bloc de la tertúlia.