El conflicte germano-soviètic (1941-1945) va ser l'escenari més sagnant de la Segona Guerra Mundial. Al front de l'est es va decidir la sort de la contesa a Europa i Àsia, es van enfrontar dos projectes totalitaris i es van mobilitzar milions de combatents en el conflicte terrestre més gran de la història.

Va ser el marc d'una despietada guerra d'extermini d'acord amb un pla de reordenació racial i imperial, i d'una guerra total que va afectar el front i la rereguarda. A més d'Alemanya i la Unió Soviètica, milions de soldats europeus, des d'Espanya fins a Finlàndia, Hongria, Itàlia o Eslovàquia, van participar en la guerra i van patir les seves seqüeles duradores.

Xosé Manoel Núñez Seixas a Volver a Stalingrado: El frente del este en la memoria europea, 1945-2021 reconstrueix les diverses modalitats del record públic i privat del front de l'est a l'Europa de postguerra, durant la Guerra Freda, després de la caiguda del bloc soviètic i fins ara.

La seva anàlisi comprèn amb una mirada comparativa l'evolució de les polítiques públiques de la memòria als antics països combatents, el culte als caiguts, els herois i les víctimes, així com les formes de remembrança social, les recreacions literàries, visuals, artístiques i fílmiques de la contesa a Alemanya, l'URSS i Rússia, l'espai postsoviètic, Finlàndia, Itàlia i Espanya, detectant paral·lelismes i diferències entre les diverses cultures de la memòria. Vuitanta anys després, l'ombra de la guerra germano-soviètica segueix molt present a la memòria i a la política europees, com mostra el conflicte entre Ucraïna i Rússia desencadenat el 2022.

A càrrec de Xosé M. Núñez Seixas, historiador, professor i catedràtic d’Universitat; Arnau Gonzalez Vilalta, historiador, professor UAB. Presenta l’acte: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història