La partitura més celebrada d’Amilcare Ponchielli. Més enllà de la cèlebre “Dansa de les hores” i de l’ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la magistral orquestració i l’escriptura vocal.

Pol Avinyó, divulgador cultural.