Stefan Zweig és un autor prolífic que gaudeix d’un públic lector considerable anys després de la seva mort. Zweig es reivindica a Europa i a Catalunya, fet que en prova la vigència. De fet, ha estat traduït i llegit a Catalunya des del 1929, any en què se’n van traduir dues nouvelles a Proa amb l’edició Amok, seguit de Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona. Domènec Guansé ja el va descriure als anys trenta com “un clàssic, evidentment, turmentat per una sensibilitat moderníssima”.

Aquest acte pretén esbossar la continuïtat que ha tingut la recepció d’Zweig, des dels intel·lectuals catalans del segle XX —Josep Maria de Sagarra, Eugeni d’Ors, Carles Soldevila, Just Cabot i Rafael Tasis, entre d’altres— fins als lectors i el sistema editorial actual. En aquest sentit, convé destacar la tasca d’editorials com Viena Edicions, Quaderns Crema i La Segona Perifèria, que n’han publicat diverses traduccions. Encara més, vol convidar a reflexionar sobre la pervivència de l’autor i la seva funció com a pont entre Catalunya i Europa.

L'acte comptarà amb la presència de Francesc Xavier Pla i Ramon Farrés. Pla és doctorat en Literatura Comparada a la Université de Paris-Sorbonne i professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona. Farrés és traductor de l’alemany al català —s’ha encarregat de la traducció de Maria Antonieta (La Segona Perifèria, 2023)—, i va obtenir el premi PEN Català de Traducció Literària el 2016.

La moderació de l’esdeveniment anirà a càrrec de Núria Baños, filòloga i ponent adjunta de la Secció de Llengua i Literatura.