Mercè Rodoreda és una de les autores més importants del nostre patrimoni literari, i tot sovint s’han adaptat els seus textos no dramàtics al teatre. En les últimes temporades, hem pogut veure, entre altres, Quanta quanta guerra, La plaça del diamant, Flors i viatges i Mercè Rodoreda en el Triangle de París (una obra a partir dels contes «Nit i Boira» i «Paràlisi»). Tanmateix, en l’escena contemporània, els textos dramàtics de Rodoreda ocupen un segon pla. Com exposa Enric Gallén, el teatre de Rodoreda és un teatre encara per descobrir, o com diu Jaume Forés Juliana, «la seva producció dramatúrgica reposa somorta en un calaix mentre se succeeixen les contínues adaptacions de les seves novel·les i relats».

A càrrec d'Enric Gallén, historiador del teatre català; Xavier Serrat Brustenga, Investigador del Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE-UAB) i Carlota Subirós, directora d’escena. Presenta l’acte: Andrea Pereira, ponent de la secció de Teatre