A càrrec de Juan Evaristo Valls, professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona.

Presenta: Berta Galofré, adjunta de la Secció.

Si el 1867 Marx assenyalava a El capital que el treball era una necessitat natural de l'ésser humà, el 1883 el seu gendre Paul Lafargue es va afanyar a vindicar un dret a la mandra. Des de llavors, el treball ha constituït tant la forma de vida com la dominació generalitzada a les societats capitalistes, sense deixar ni una pausa per preguntar-se si potser l'existència continuava més enllà de la fàbrica. «Faig pel·lícules per ocupar el meu temps», va escriure més tard Marguerite Duras. «Si tingués la força de no fer res, no faria res. Com que no tinc la força de no ocupar-me de res, faig pel·lícules».

Aquesta conferència recorre les temptatives d'artistes i escriptors que han criticat la ideologia de la productivitat i han defensat a ultrança l'ociositat i la mandra com a forma de resistència al govern de les nostres vides. Des de les seves obres, la inacció i la inoperància constitueixen la forma més alta de dissidència, en una cruïlla entre estètica i política que no entén de revolucions, però sí de la felicitat dels temps morts.