Per segon any consecutiu, l'Ateneu Barcelonès acull el cicle de conferències organitzat pel darrer curs de Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
En aquesta ocasió, el cicle ha estat batejat com: "Mites: Converses actuals sobre narratives de poder". Aquest vol ser un cicle interdiscipliari que reflexioni sobre narratives i sistemes de creences que impregnen el món contemporani des de diverses perspectives, disciplines i concepcions.
Al llarg de vuit jornades, pensadors de renom de diverses disciplines dialogaran sobre quina forma pren el mite en l'actualitat. Es pretén repensar a través de taules de diàleg/converses temàtiques qüestions diverses com la història, el càstig i la reinserció, el paisatge, la sexualitat femenina, la cultura del mèrit i l'acollida a la UE.
En aquesta sessió diferenciarem entre el passat i la història, que no són el mateix, sinó que hi ha una diferència entre allò que succeeix i allò que roman a l’imaginari col·lectiu en forma d’història. Partint d’aquesta idea, cal preguntarse qui són els sustentadors del poder que configuren la versió que queda fixada des del present sobre el passat, de cara al futur. Entre aquests ostentadors s’hi troben actors diversos entre els quals s’inclouen els historiadors, mitjans de comunicació o discursos
populistes.
La història, a més, ha sigut sempre entesa com a quelcom que constitueix el sentit de col·lectiu. Té aquesta vivència col·lectiva un valor unificat en si mateix, o ha quedat fragmentada, diluïda i individualitzada a conseqüència de l'heterogeneïtat d'actors i noves maneres en què ara es pot configurar el discurs narratiu històric? En el cas que, efectivament, encara tingui un valor social, cal preguntar-se, doncs, si és cert que tots els grups tenen poder
de revisitar-la o només els vencedors. És epistemològicament precisa una aproximació a l’ontologia històrica a través de la recopilació del testimoni dels vençuts per tal d’esmenar la història?
Aquesta taula rodona vol plantejar si és possible l’escriptura realista o objectiva de la història, sense biaixos. És a dir, planteja una problematització de la historiografia com a disciplina. A més, cal preguntar-se quins actors, més enllà dels historiadors, escriuen història, i quins ho fan avui, a més a més, a temps real –la premsa actual, el món intel·lectual o acadèmic, el populisme i la comunicació política, entre d’altres. A càrrec de Júlia Lull Sanz, Edgar Straehle Porras i Paula Kuffer Dinerstein.
