Quaranta anys d’ensenyament donen per a moltes experiències. Reeixides unes, frustrants altres, en tant que hi hagué qui volgué interferir-hi o no deixà que foren completades. De vegades, en un ambient travessat per un prejudici contrari a la transmissió de coneixements i favorable, en canvi, a la burocràcia enemiga de tota inventiva i de tot experiment per portar a l’escola la saba de la vida. Sense amagar l’ambigüitat i, fins i tot, les contradiccions que fan que els més joves, però també els assedegats i encuriosits de totes les edats, s’hi apassionen.
Aquest llibre, escrit des de l’interior de l’aula i des de la memòria d’allò viscut, tant com d’allò que amb il·lusió, hom projecta cap al futur, s’alinea amb tots aquells que pensen que ensenyar és més que un ofici, que qui entra a una aula cada dia no pot ser manat per qui fa tot el possible per evitar-la, ni per polítics que mai no han reflexionat sobre el caràcter tràgic del repte en qüestió.
Francesc Morató ha sigut i és filòsof i professor i, malgrat el regust amarg, si tinguera una segona vida, tornaria a ser-ho.
A la vista del que diem, no pot sobtar que Francesc Morató vinculi la pedagogia a la filosofia, en la millor de les tradicions il·lustrades, amb una actitud crítica que pot recordaren ocasions la parràsia clàssica. Efectivament, l’amic Francesc Morató parla sempre lliurement, al marge d’avinences i convencionalismes, i així s’esmuny a les pretensions pragmàtiques derivades de Dewey i de les propostes psicològiques provinents del constructivisme que ha colonitzat el pensament pedagògic, tot generant una sèrie de tòpics educatius (creativitat, innovació, emocions, gamificació, meditació, resiliència, emprenedoria, coaching, aprenentatge-servei, etc.) que donen sentit a les polítiques governamentals, avalades sovint pels organismes internacionals amb l’horitzó dels objectius de l’Agenda 2030. La conseqüència d’aquest conjunt de factors no pot ser més dramàtica, perquè a parer del nostre autor s’ha generat, fruit de la sobreprotecció, un model d’alumne afectivament anestesiat, atès que els protegim en excés de manera que l’escola constitueix una mena de bombolla que poc té a veure amb el món de la vida, amb el que els joves es trobaran quan s’incorporin a l’àmbit professional. Una realitat que contrasta amb els consells que André Maurois va donar als joves en la seva carta l’any 1939, poc abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
Presentacions:
Conrad Vilanou Torrano
Professor Emèrit de la UB i President de la Societat Catalana de Filosofia. A l’autor l’uneix no sols l’interès per una pedagogia que no sempre rep l’atenció que es mereix, sinó, també, el rescat d’alguns “Oblidats” –sens dubte: interessadament– amb els quals el present educatiu, en interpel.lar-los té molt que guanyar. Ara, que siguen les pròpies paraules amb què ha volgut presentar l’obra i l’autor les que, millor que cap altres, acaben presentant-lo a ell mateix i la seua humanitat insondable.
Marta Palacín Mejías
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Barcelona, Marta Palacín és professora de la Facultat de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura al Grau i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència, a més de coordinar el cicle de Cinema i filosofia. S'ha estrenat aquest any com a codirectora del festival de Filosofia del Penedès: VilaPensa. I és membre de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on integra el seminari Educar-se en veu de dona, edita l’Anuari filosòfic i organitza el cicle Pensar filosòficament. Va ser en aquest cicle, dedicat a pensar l'educació, que va conèixer Francesc Morató i la seva proposta. I que se’n derivà la màgia conseqüent a dues generacions coincidents en l’avaluació d’un problema
Francesc Morató i Pastor
Ha treballat durant molts anys en l’ensenyament secundari i universitari. Es doctorà amb una tesi sobre Emanuele Severino, del que ha publicat articles i traduccions. També ha dedicat estudis a les grans figures de l’idealisme italià: Croce i Gentile. Igualment ha publicat estudis estètics (T. Mann, L. Riefenstahl, Claude Lanzmann) y filosòfics (Kierkegaard, Judaisme). En l’actualitat coordina la publicació dels assaigs procedents amb què l’any passat s’ha commemorat l’obra de l’arquitecte Bofill al seu poble Calp (La Marina), a més d’una investigació sobre les possibilitats que per a la transmissió de la filosofia se segueixen de la serie «Merlí».
