Nomos pastoral i nomos de la terra. Deleuze i Schmitt
a càrrec d’Ekhi Lopetegui De la granja, profesor consultor a la UOC

(Deleuze elabora la qüestió  nòmada a partir de la polisèmia del terme grec nomos, que consistirà, a partir de la lectura d’autors com ara Emmanuel Laroche, a desvincular la concepció jurídica de nomos per tal de recuperar el seu sentit preclàssic, pastoral/nomàdic. En el cas d’Schmitt, la seva interpretació de nomos serà solidària però inversa, ja que reconeixerà el sentit distributiu de nomos, inclòs el pastoral, però subordinarà la polisèmia del terme al seu sentit jurídico-polític, únic capaç de garantir la elaboració d’un dret a través de la presa jurídico-política de la terra i la definició de la comunitat com a comunitat del sòl: "nomos de la terra".  Si és interessant reobrir aquesta qüestió és perquè les anomenades  teories de la democràcia radical (Lefort, Laclau, Mouffe, etc.) són,  a la nostra manera d’entendre, deutores de la concepció schmittiana del nomos com a nomos de la terra. A Deleuze hi ha certament un igualitarisme, però no una política en el sentit estricte del terme.)

Inscripció prèvia obligatòria a: jmjanue@telefonica.net