En alguns dels seus escrits de mitjan segle passat, Theodor W. Adorno va analitzar com les transformacions del capitalisme del seu temps estaven afectant la constitució de l'ésser humà. Aquestes reflexions formen part d'una teoria atenta als canvis d'època, que intentava donar compte de com l'expansió de la lògica de socialització del capitalisme postliberal posa en marxa transformacions antropològiques de gran importància. Adorno arribaria a parlar d'un "nou tipus humà" que prendria el testimoni de la figura periclitada de l'individu burgès.

Aquest diagnòstic, que analitzava una transformació en el mode en què els éssers humans es relacionaven amb el seu entorn social i amb si mateixos, ofereix claus valuoses per a il·luminar aspectes fonamentals de la subjectivitat contemporània. Sens dubte, cap intent d'aplicar les anàlisis d'Adorno a la contemporaneïtat pot obviar la distància històrica que ens separa d'ell. Els trets del nou tipus humà que Adorno tenia davant seu enfonsaven les seves arrels en un horitzó històric que ja no és el nostre. Això no obstant, la seva anàlisi revela estrats en la constitució de la subjectivitat que avui semblen cobrar nova actualitat.

A càrrec de Jordi Maiso Blasco, Professor de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.  Presenta l’acte: Joan Arruga López, ponent adjunt de la secció.