Ateneu Barcelonès

Del 15 al 17 d’abril joves estudiants prenen l’Ateneu Barcelonès per a discutir sobre les crisis, qüestionar-ne el seu ús i analitzar com aquestes s’inscriuen en l’actualitat. Per tercer any consecutiu, l'Ateneu Barcelonès acull l'exitós cicle organitzat pel darrer curs de Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquesta ocasió, el cicle ha estat batejat com: "Repensant les crisis". Aquest vol ser un cicle interdisciplinari que reflexioni sobre la noció de les crisis, que s'estudiaran des de diferents perspectives, disciplines i concepcions, amb l’objectiu d’endinsar-nos i plantejar debats entorn diferents fenòmens actuals de transformació socials i culturals.

Al llarg de tres dies i sis diàlegs, pensadors de renom de diverses disciplines dialogaran sobre el paper i l’ús de les crisis en l'actualitat. Es pretén repensar a través de taules rodones i converses temàtiques qüestions diverses com la individualitat, la sequera i el cinema, l’ordre mundial, la llengua i els sistemes representatius.

PROGRAMA:

DILLUNS, 15 D’ABRIL

Acte de benvinguda

Per encetar aquestes jornades del IV Cicle de diàlegs, cal començar des del principi: pensant sobre les crisis. O repensant-les.

Aquest és el tema central que motiva totes les taules, i tenim el plaer de comptar amb l'Oriol Farrés Justé perquè ens en parli, en una dissertació de vint minuts seguida d'un torn de preguntes.

[Dilluns, 15 d’abril a les 16h a la Sala Verdaguer]

Entre l’individu i la comunitat

La transformació dels eixos d’identificació individual a l’era postmoderna

L’era postmoderna, individualista i fragmentada ha renegat de les institucions comunitàries, de la religió i de la família. Ha identificat allò que és comunitari amb l'opressió i la constricció de la independència. I, per tant, ha dotat a l’individu amb la responsabilitat i la llibertat de definir-se en una societat de consum. Però la desvinculació de la comunitat té un preu: la pèrdua del sentit de pertinença a un col·lectiu, de transcendència i el sentiment de buit.

Aquesta taula, a càrrec de Paula Kuffer, Xavier Godàs i Mar Griera, navega entre individu i comunitat mentre es pregunta quins elements podem recuperar i quins ens cal mantenir. Presenten Roger Bonet, Clàudia Campdelacreu i Mònica Huerta.

[Dilluns, 15 d’abril a les 16.30h a la Sala Verdaguer]

L’hegemonia cinematogràfica en crisi

La introducció de dissidències al cinema mainstream

Tradicionalment el cinema comercial ha contribuït a la construcció i consolidació d’una narrativa que reforça les dinàmiques i estructures de poder que operen en les nostres societats. La representació de les dissidències al cinema generalista ha contribuït a associar-les amb certs estereotips estigmatitzants, deshumanitzadors, etc. Recentment, però, el mainstream s’ha apropiat de part dels discursos que històricament pertanyien als marges. L’increment de la representació cinematogràfica dels col·lectius, discursos i identitats feministes, antiracistes i queer, comporta la reconfiguració d’aquests estereotips. Quines són les implicacions socials, culturals i polítiques d’aquest fenomen?

Per ajudar-nos a problematitzar aquesta evolució, comptarem amb la participació d’Arnau Roig Mora i Anna Petrus. Presenten Gonzalo Rodríguez Bernal i Olivia Molina Buhigas.

[Dilluns, 15 d’abril a les 18.30h a la Sala Bohigas]

DIMARTS, 16 D’ABRIL

Catalunya: terra de sequera?

Anàlisi de les polítiques de l’aigua: actors, conflictes i models de gestió

Començant amb una anàlisi de les causes meteorològiques i socioeconòmiques de la sequera, aquesta taula s’endinsarà en les polítiques de gestió de l’aigua a Catalunya. Intentarà comprendre com s'ha arribat a la situació d'emergència actual, quines són les conseqüències de la sequera en l'àmbit ambiental, econòmic, social i sanitari i quines perspectives de futur i línies d'actuació es presenten. Així, la taula respondrà a aquestes qüestions amb l'objectiu d'esclarir si la sequera a Catalunya  és  una crisi que ha vingut per quedar-se.

Comptarem amb la presència de Dídac Navarro, Montserrat Termes i Jordi Morató per debatre totes aquestes preguntes. Presenten Laura Rivera, Pau Ortega i Paula König.

[Dimarts, 16 d’abril a les 16.30h a la Sala Verdaguer]

Desordre mundial

Crisi i pugna entre les potències mundials per la reconfiguració de l’ordre global

L’ordre liberal internacional es troba en un moment d’incertesa, o això suggereixen fenòmens com la desacceleració econòmica global, l’auge del populisme, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la guerra a la franja de Gaza. És així com s’han fet patents els problemes de representativitat i legitimitat del multilateralisme, accentuats per la irrupció de països emergents i l’increment de riscos globals com el canvi climàtic. En aquest context, aquesta taula de diàleg explora el terme Gramscià de l’interregne. Aquest mot és utilitzat per a definir una etapa de crisi, caracteritzada per la pèrdua de legitimitat i de consens d’unes estructures dominants, que, tanmateix, no tenen rivals ideològics que les puguin substituir. La falta d’alternatives impossibilita la creació d’una nova hegemonia, i el resultat és la inestabilitat.

Ens acompanyaran Anna Ayuso Pozo, Manel Ollé i Rodríguez i Caterina Garcia Segura per debatre sobre l’estat de les relacions entre Occident, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, i aprofundir en el concepte de l’interregne. Presenten Mariona Blasi Ballús i Alejandra González de Ubieta Bello.

[Dimarts, 16 d’abril a les 18.30h a la Sala Bohigas]

DIMECRES, 17 D’ABRIL

Els reptes del català

Com fer front a les amenaces que pateix la llengua

Fa temps que sentim dir que el català pateix un retrocés arreu del domini lingüístic, que la poca solidesa de les institucions polítiques pròpies i la falta de reconeixement per part dels estats espanyol i francès en dificulta molt la supervivència, o que cal dedicar tots els esforços a la llengua perquè defineix la identitat d’una nació. També fa temps que sentim dir que el català és un idioma de poques oportunitats, excloent, poc atractiu per als joves i per als nouvinguts. Sigui com sigui, és evident que la llengua és present en tots els aspectes de la vida diària, com a eina de comunicació, però també com a marca d’identitat. Potser per això el debat del català està tan viu, perquè ens afecta directament i personalment.

De la mà d'Avel·lí Flors, Montserrat Sendra i Luci Nussbaum voldrem, però, acostar-nos al cantó més racional de la discussió: El català està en crisi? Què ens ha dut fins aquí? Quin és el panorama actual arreu dels països catalans? I, sobretot, què cal fer a partir d’ara?  Presenten Marina Grau Llaurador, Luca Moret Magnabosco i Miquel Rodrigo Ubach.

[Dimecres, 17 d’abril a les 16.30h a la Sala Verdaguer]

La crisi dels sistemes representatius

La influència de la globalització econòmica en la sobirania popular

La taula pretén analitzar la relació entre la globalització econòmica i el principi de sobirania popular. La globalització econòmica, com a fenomen que inclou, entre d’altres, la integració dels mercats, la desregulació i l’establiment d’acords de lliure comerç, té una estreta relació amb els sistemes polítics que la regulen. Atès que els majors blocs comercials són democràcies liberals, l’interès de la taula és exposar i analitzar la relació entre la sobirania popular i la globalització econòmica.

Ens acompanyaran Elisenda Paluzie, Franc Cortada i Jaume Ventura. Presenten Benedetta D’Argenio, Jordi Costa i Emma Domingo.

[Dimecres, 17 d’abril a les 18.30h a la Sala Bohigas]

Acte de tancament

DESCRIPCIÓ DELS PONENTS
———————————————————————————————————

Entre l’individu i la comunitat

ORIOL FARRÉS. Doctor en filosofia a la UAB i graduat amb el Premi Extraordinari de la Llicenciatura de Filosofia de la mateixa universitat. Ha traduït obres filosòfiques de l'anglès
al català i al castellà, i ha publicat en revistes acadèmiques especialitzades. Imparteix conferències i col·labora en diversos mitjans de comunicació habitualment, com El punt avui
i Nació digital. és professor a la UAB i autor del llibre ‘Escrits republicans’ (Enoanda, 2022).
Les àrees diinvestigació inclouen la retòrica, la bioètica i la filosofia política.

Entre l’individu i la comunitat

PAULA KUFFER. Doctora en Filosofia i professora a la UB. Col·labora EN DIVERSOS projectes internacionals sobre filosofia de la memòria i investigadora a Berlín i Buenos Aires. És comissària independent, editora i traductora d'autors com Sigmund Freud, Byung-Chul Han, Doris Lessing o Judith Butler.

XAVIER GODÀS. Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, especialista en moviments socials i gestió pública. També té experiència en l'administració pública i ha estat alcalde de Vilassar de Dalt. Actualment és director general d’Acció Cívica i Comunitària del departament de Drets Socials de la Generalitat.

MAR GRIERA. Catedràtica de Sociologia a la UAB i directora del grup de recerca ISOR. Investigadora de ICREA Acadèmia. Ha rebut diversos premis i mencions per la seva recerca en el camp de la sociologia de la religió, la diversitat religiosa i les noves formes d’espiritualitat.

L’hegemonia cinematogràfica en crisi

ARNAU ROIG MORA. Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UPF), té dos màsters en estudis culturals i estudis de gènere (UB) i és Doctor en Communications and Media per la University of Illinois. Treballa com a professor Lector a la facultat de Comunicació de la UPF. Els seus interessos de recerca són la representació de les persones LGBTIQ+ als mitjans, així com les interseccions entre la sexualitat, l'edat, la imatge corporal i la salut mental.

ANNA PETRUS. Cineasta, directora i guionista. Llicenciada en comunicació Audiovisual per la UPF i estudiant de cinema. Ha treballat en el camp del documental, el cinema experimental i la ficció. El seus treballs cinematogràfics han estat seleccionats i/o premiats en diferents festivals de renom. D’altra banda, exerceix la crítica de cinema en mitjans com Dirigido por, La Vanguardia o Ara.

Catalunya: terra de sequera?

DÍDAC NAVARRO. Professional del medi ambient i educació per la justícia global. Graduat per la UAB en Geologia i en Ciències ambientals, i màster en Globalització, Cooperació i Desenvolupament. Membre d’Ecologistes en acció,Aigua és vida i Enginyers sense fronteres. Expert en temes com l’ecologisme social o la protecció dels drets humans.

MONTSERRAT TERMES. Doctora en Economia per la UB. Professora del departament d’Econometria, Estadística i Economia aplicada de la UB. Fa recerca en economia ambiental, polítiques públiques i administració pública. Directora científica de Medi ambient, Economia i Assumptes socials de CETAQUA, centre tecnològic de l’aigua.

JORDI MORATÓ. Doctor en microbiologia per la UAB i coordinador de la càtedra UNESCO de sostenibilitat de la UPC. Té experiència en investigació, educació i gestió de projectes de desenvolupament humà sostenible, relacionats amb temes com els recursos (aigua, sòl, biodiversitat) o l’economia circular.

Desordre mundial

ANNA AYUSO POZO. Doctora en Dret Internacional Públic i Màster en Estudis Europeus per la UAB. Investigadora sènior per a Amèrica Llatina de CIDOB. Professora associada de Dret Internacional Públic des de 1998 i membre de l'equip de recerca DIE-EURJAIDI en la UAB. Professora associada de l'IBEI. Membre del Comitè científic del Grup de reflexió sobre integració i desenvolupament a Amèrica Llatina i Europa (GRIDALE).

MANEL OLLÉ I RODRÍGUEZ. Professor d'Història i Cultura de la Xina Moderna i Contemporània a la universitat pompeu fabra. És crític literari en diversos mitjans de comunicació, i ha escrit obres com La invención de China. Percepciones y Estrategias Filipinas respecto a China durante el siglo XVI (2000) I La empresa de China, de la Armada
Invencible al Galeón de Manila (2002).

CATERINA GARCIA SEGURA. Catedràtica de Relacions Internacionals a la UPF. Doctora en Ciència Política i de l'Administració per la UAB. Va ser vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques (1997-2015) i és síndica de greuges a la UPF. Membre del Comitè científic del IBEI. ESCRIU A DIVERSOS Consells de Redacció de revistes especialitzades.

Els reptes del català

AVEL·LÍ FLORS. Director de la Revista de Llengua i Dret. graduat en filologia catalana per la ub, mÀster en estudis avançats de llengua i literatura catalana (uab) i d’ensenyament (ub). ha format part de grups d’investigació del csuc. Guanyador del 17è Premi Jaume Camp de Sociolingüística per la seva tesi doctoral.

MONTSERRAT SENDRA. Professora del departament de filologia catalana i lingüística general de la UB, investigadora del CUSC i col·laboradora docent de la UOC. Llicenciada en filologia catalana (UB) i màster en estudis avançats i aplicats en llengua i literatura catalanes (UAB-UB).

LUCI NUSSBAUM. Especialitzada en l’estudi de la interacció oral en l’aprenentatge multilingüe de llengües des de les perspectives de sociolingüística interaccional i anàlisi conversacional. Ha estat professora del departament de metodologia de l’ensenyament de les llengües (UAB) i líder del grup de recerca GREIP.

La crisi dels sistemes representatius

ELISENDA PALUZIE. Economista, catedràtica a la Universitat de Barcelona i activista política. Fou presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i degana de la Facultat d’Economia i empresa de la Universitat de Barcelona. Directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). Vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

FRANC CORTADA. Director General d’Oxfam Intermón. Experiència en lideratge de programes d’influència, desenvolupament i acció humanitària en 90 països. Fou Professor a la UPC i a la Universitat Oberta de Catalunya. Estudis d’enginyeria, desenvolupament, exclusió social i diversitat cultural.

JAUME VENTURA. Doctor en Economia per la Universitat de Harvard i catedràtic per la Universitat Pompeu Fabra. Director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF), la seva àrea de recerca és la Macroeconomia i l’Economia Internacional. ha treballat al Banc Mundial i ha estat consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament, entre d’altres.