Els límits i limitacions entre la filologia catalana i el nacionalisme, a debat

Data de l'activitat: 

02/07/2015 - 17:00
Teulada frontal casa Batlló

Aquest dijous, 2 de juliol, experts en cultura catalana d’Europa, Estats Units i Catalunya, en una jornada sobre el futur dels Estudis Catalans, debatran entre altres qüestions la relació entre la filologia catalana i el nacionalisme i les limitacions d’aquesta relació en un context de globalització i d’emergència de noves identitats. L’acte, “Catalanística global: Diàlegs sobre el futur dels Estudis Catalans”, organitzat per la UOC i l’Ateneu Barcelonès amb el suport de l’Obra Social de la Caixa, tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès, a les 17h. 

La filologia catalana manté des dels seus inicis una relació privilegiada amb el catalanisme, en tant que és la disciplina que preserva i protegeix un dels principals símbols de la identitat nacional: la llengua catalana i la seva literatura. En aquest sentit, en la primera taula de la jornada, moderada pel professor de la UOC Joan Pujolar, experts reconeguts parlaran sobre “La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació”. Els especialistes seran el catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès Jordi Casassas Ymbert, l’especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit) P. Louise Johnson i el sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main) Christian Muench.

En la segona taula de l’acte, “Més enllà de la llengua i la literatura?”, moderada pel professor de la UOC Roger Canadell, hi participaran l’especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona), Josep Maria Domingo, l’especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units) Elisa Martí-López, i l’especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia) Patrizio Rigobon.

En aquest cas, el debat girarà al voltant de l’estudi de la cultura catalana. Històricament s’ha identificat amb el de la llengua i la literatura, però amb l’emergència en les últimes dècades de la teoria i els estudis culturals, aquest paradigma ha quedat qüestionat. Els experts discutiran quins elements han de constituir l’arxiu sobre el qual treballar, l’objecte d’anàlisi, i si només han de ser artefactes lingüístics o poden haver-hi altres objectes i materials.

Al final de la jornada, l’escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit) Carles Torner farà una síntesi crítica de la conversa.

Fes-te'n soci