Data de l'activitat:
Una platea plena va acollir la conferència del filòsof i tecnocrític francès Éric Sadin a la sala Oriol Bohigas el dimecres 27 de setembre. Presentat per Berta Galofré, jove ponent de la secció de Filosofia, Sadin va exposar el seu pensament i la seva mirada crítica sobre les conseqüències de la intel·ligència artificial per a la humanitat i, concretament, per a l'essència del que ens defineix com a éssers humans.
Sadin va començar recorrent els darrers 150 anys per entendre com l'ésser humà ha estat posat progressivament al servei del benefici, situat sempre en segon terme darrere les successives màquines i tecnologies que garantien la producció de béns. Va remarcar que ha estat en segle XXI quan es planteja un moment d’extrema gravetat perquè estem donant progressivament el control i la presa de decisions a les dades. D'aquesta manera l'ésser humà ha deixat de ser el gestor, l'ànima, de la vida humana. Per això, afirma, si la IA automatitza les accions humanes i ens diu la veritat, anticipant-nos tots els resultats de les possibles decisions i obligant que ens hi conformem, amb ella deixem de ser humans: deixem d'interpretar la realitat, d’orientar l'acció i de decidir-la.
Finalment, Éric Sadin va parlar de la llengua morta que suposa la parla automatitzada del xat GPT, una llengua que funciona per probabilitats, matematitzada, sense creativitat ni llibertat. Amb ella ja no cal que parlem nosaltres, els humans perquè es tracta d'una llengua oposada a la llengua creada per cada ésser humà, única i viva. GPT crea la llengua de l'absència humana que anuncia un futur en què la humanesa serà prescindible.
Quina esperança ens queda? Segons Sadin la necessària dissidència l'estableix un criteri: acceptar tot allò que sigui fruit de la mà humana i rebutjar allò que no tingui aquesta petjada.
A la Biblioteca trobareu una selecció dels llibres més importants d'aquest filòsof.
