L’any 2017 ha estat un any de canvis, sobretot de caràcter intern.

Al març van tenir lloc les eleccions als càrrecs de la Junta Directiva, en les quals va guanyar la candidatura presidida, de nou, per Jordi Casassas Ymbert, però que alhora va presentar canvis importants en el seu equip.

La renovació del paviment de la planta principal, refent les rajoles modernistes de Jujol, moltes d’elles trencades i malmeses, i el decameró de les sales de conversa.

També s’han celebrat eleccions als càrrecs de ponents de les seccions que promouen l’activitat cultural de l’entitat, amb una important renovació, sobretot generacional.

Com és habitual en un any electoral, la familiarització dels nous càrrecs i la generació de les noves dinàmiques de treball n’han estat, en gran part, els protagonistes.

Tot i això, l’activitat i els projectes no s’han aturat.

En els aspectes patrimonials, s’ha continuat treballant per difondre i enriquir la col·lecció, com posen de manifest les exposicions permanents temàtiques que mostren fons de l’Arxiu Històric als nous espais expositius a l’entrada de l’entitat, creats l’any 2016. O la restauració i col·locació a llocs públics d’obres pictòriques d’una gran vinculació amb la història de la institució, com el Retrat del Sr. Bea, mestre d’esgrima. O l’ampliació dels fons d’artista, amb una nova peça d’Ignasi Aballí, i l’edició del llibre sobre la història del palau Savassona, escrit per Mateu Barba, l’arquitecte que n’ha dut a terme totes les darreres reformes.

En l’àmbit de la Biblioteca i l’Arxiu, s’ha renovat el catàleg de la Biblioteca, cosa que ha facilitat nous serveis en línia als usuaris de forma personalitzada. I s’han aconseguit dues fites en la preservació de documents: digitalitzar la totalitat de la col·lecció de cintes gravades corresponents a conferències que es van fer a l’Ateneu els anys de la Transició, i digitalitzar el fons Crexells, un dels fons personals més importants de l’Arxiu Històric de l’entitat.

En l’àmbit de la programació cultural, diversos cicles com «L’assalt al cel», «Ateneu al món» o «Dones a la palestra» han protagonitzat els actes més destacables i, sovint, els més concorreguts. Molts dels actes han estat organitzats en cooperació amb altres entitats i, sovint, han esdevingut la base per generar nous convenis estables de cooperació.

Paral·lelament, s’han elaborat unes noves bases per al premi Crexells, que regiran el Premi a partir de l’any 2018, i s’ha donat un nou impuls al Dia de l’Ateneu.

Alhora, la tecnologia s’ha continuat implementant en les diverses facetes de la institució, com mostra el fet que l’any 2017 s’hagi pogut treballar amb la nova eina de gestió de socis, més versàtil i adaptada a la concepció de l’oferta de serveis per Internet, o que els actes de la sala d’actes Oriol Bohigas s’hagin emès en directe, per streaming, i que les visualitzacions de les gravacions en diferit, a través del Canal Ateneu, hagin augmentat un 47%.

Memòria de l'Ateneu Barcelonès (2017) - PDF

L’any 2016 ha estat sobretot un any de consolidació de projectes endegats l’any 2015 en tots els sentits, però hi destaquen especialment aquells que han posat el patrimoni de l’entitat a la vista.

La renovació del paviment de la planta principal, refent les rajoles modernistes de Jujol, moltes d’elles trencades i malmeses, i el decameró de les sales de conversa.

La instal·lació de nous espais expositius a l’entrada de carruatges, que, a més de mostrar tresors com la col·lecció de signatures de persones il·lustres que han visitat l’Ateneu, permet exhibir fons de l’arxiu creant exposicions temàtiques. Però el que més colpeix els vianants del carrer de la Canuda és l’exposició del que és i ha estat l’entitat i la intensa vida que «amaguen» els gruixuts murs del palau Savassona.

La creació de la nova galeria virtual «Testimonis Artístics», que mostra per Internet la col·lecció artística de l’Ateneu, o la preparació de l’edició del llibre sobre la història del palau Savassona, escrit per Mateu Barba, l’arquitecte que n’ha dut a terme totes les darreres reformes.

Paral·lelament, la tecnologia es continua implementant en les diverses facetes de l’entitat, com mostra el fet que l’any 2016 s’hagi creat una nova eina de gestió de socis, més versàtil i adaptada a la concepció de l’oferta de serveis per internet, o la instal·lació de la tecnologia necessària per emetre en streaming les activitats que tinguin lloc a la sala d’actes Oriol Bohigas

Memòria de l'Ateneu Barcelonès (2016) - PDF

L’any 2014 ha estat un any amb molts canvis, la majoria de caràcter intern. La Junta Directiva de Francesc Cabana va acabar el mandat el mes de març, deixant pas a la junta que va guanyar les eleccions, presidida per Jordi Casassas Ymbert. Com és habitual en un any electoral, el traspàs entre juntes i l’organització de les noves dinàmiques de treball han estat en gran part els protagonistes. 

La nova Junta ha posat l’accent en la implicació amb el procés que està vivint el nostre país. Per aquest motiu, des de l'Ateneu s'ha impulsat la creació de la Taula de Barcelona pel Dret a Decidir, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, a la qual s’hi han sumat les principals plataformes associatives i entitats de la ciutat. 

Paral·lelament, s’ha continuat avançant amb els projectes més rellevants que l’Ateneu tenia damunt de la taula, especialment en els de l’àmbit tecnològic. El projecte @teneu Hub, iniciat l’any 2013, s’ha consolidat com l’aposta que projecta la institució a la xarxa, mostrant allò que hi passa en el dia a dia i també facilitant l’accés al patrimoni en tot el seu context i valor. En aquest sentit, l’any 2014 s’ha centrat en la millora de la infraestructura de comunicació, ampliant l’ample de banda i iniciant la instal·lació de la Wi-Fi als espais patrimonials del Palau Savassona.

D’altra banda, ha estat un any d’eleccions als càrrecs de ponents de les seccions que promouen l’activitat cultural de l’entitat, com a conseqüència de les quals s’han renovat vuit ponències i que han fet que al final de l’any 2014 el ritme de programació hagi disminuït en volum, no pas en assistència.

Memòria de l'Ateneu Barcelonès (2014) - PDF

L’any 2013 ha estat l’any de posar fonaments sòlids, que consoliden l’Ateneu com una entitat referent, en tots els aspectes, en el món cultural i social de la ciutat i del país.

La Junta Directiva, presidida per Francesc Cabana, amb la voluntat de continuar la tasca iniciada per la junta d’Oriol Bohigas, ha apostat per anar més enllà, assumint reptes de gran calat per a la institució i amb projecció de futur.

Aquest procés, que es va iniciar al tombant del segle XXI, amb una important renovació arquitectònica, organitzativa i conceptual, i que va donar lloc a l’obertura de l’entitat a la societat en general, és ja un fet sense possibilitat de retorn.

Amb l’impuls del projecte @teneu Hub, que l’any 2013 s’ha iniciat, l’Ateneu ha fet l’aposta definitiva per un canvi en la seva projecció a la xarxa i en la seva manera d’interrelacionar-se amb els socis i ciutadans, impulsant una vegada més els espais de diàleg i intercanvi del coneixement, difonent allò que hi passa, o hi ha passat, i facilitant l’accés al patrimoni en tot el seu context i valor.

Un any més, la resposta de socis i ciutadans ha estat positiva. Potser no tant visible en xifres absolutes, similars a les altes xifres obtingudes els darrers anys, sinó en el nivell cada vegada més alt de projecció pública, en l’augment de les demandes de participació en processos col·laboratius, en les múltiples mostres de respecte per tot allò que amb rigor i criteri impulsa l’entitat, amb la predisposició d’un ventall cada vegada més ampli de col·laboradors i, sobretot, amb el manteniment de la massa social, que fa que sigui l’entitat de l’àmbit estricte de la cultura amb més persones
associades.

Memòria de l'Ateneu Barcelonès (2013) - PDF

L’Ateneu Barcelonès és una institució cultural d’àmbit barceloní, però sovint amb abast més ampli, i la seva profunda renovació i modernització d’aquests darrers anys ho estan refermant.

Aquest procés es va iniciar al tombant del segle xxi amb la presidència d’Oriol Bohigas, amb una important renovació arquitectònica, organitzativa i conceptual, que va donar lloc a una obertura incontestable a la societat en general. 

La Junta d’avui, presidida per Francesc Cabana i amb voluntat continuista d’aquest llegat, està emprenent nous projectes que, sota el lema «Ateneu sense límits», han de fer que l’Ateneu tingui incidència més enllà dels seus propis murs.

L’any 2012 ha estat l’any de posar els fonaments perquè això sigui possible. D’una banda, amb l’impuls del projecte “@teneu hub” es pretén crear una nova xarxa de coneixement cultural i de participació potenciant la connexió entre persones, idees i continguts, i relacionant tot allò que passa, es diu i es reflexiona a l’Ateneu.

D’altra banda, amb la creació de la societat limitada Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès SLU, per gestionar de forma més àgil i flexible l’activitat formativa.

I per acabar, amb la producció del documental L’Ateneu, la porta de les idees, que descriu la història de l’Ateneu Barcelonès, amb una mirada especial sobre els esdeveniments que van tenir lloc a l’entitat i a la ciutat de Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins al final de la Guerra Civil.

Un any més, la resposta ha estat positiva: increment d’assistents a les activitats, increment de la presència de l’entitat als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, increment de les consultes al web, manteniment de les matrícules a cursos formatius i tallers... Però també s’observen els primers símptomes d’inflexió, comuns a l’entorn i a les circumstàncies que estem vivint: lleu davallada del nombre de socis o dels usos de la Biblioteca, i davallada dels ingressos de patrocinis i de les subvencions, a pesar de la qual s’ha acomplert l’objectiu econòmic, un any més, de fer un tancament equilibrat entre els ingressos rebuts i les despeses corrents efectuades.

La memòria de gestió recull tot allò que ha passat, il·lustrat amb múltiples xifres de resultat i reunint el màxim d’informació sistematitzada. Aquesta memòria permet observar l’entitat en el seu conjunt i, alhora, fer-ne una valoració global.

La nostra valoració és, un any més, positiva, tant pel que fa al treball intern de millora i optimització de l’organització, com pel que fa a la vinculació de l’Ateneu amb les inquietuds ciutadanes que l’envolten. Aquest objectiu, com en els darrers anys, ha estat possible gràcies a l’esforç i la contribució de moltes persones –sòcies i no sòcies–, Junta, treballadors i col·laboradors. Gràcies a tots! 

Memòria de l'Ateneu Barcelonès (2012) - PDF